2022, Any Joan Fuster
«Cent de Fuster. País, paisatge, paisanatge 1922-2022» és el lema que acompanya la imatge
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací
El passat 19 de novembre el Consell va declarar el 2022 «Any Joan Fuster» pel centenari del seu naixement i va donar el vistiplau a la creació de la comissió commemorativa per al desenvolupament dels actes que se celebren, adscrita a la Presidència de la Generalitat.
Formen part de la comissió les persones titulars de la Presidència de la Generalitat, que exerceix la presidència; la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, que exerceix la vicepresidència primera, i el Ministeri de Cultura i Esport, que exerceix la vicepresidència segona.
També s'hi integren les persones titulars de la Secretaria Autonòmica de Cultura i Esport, la Presidència del Consell Valencià de Cultura, la Presidència de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Direcció general de Promoció Institucional, la Direcció general de Cultura i Patrimoni, la Direcció de l'Institut Valencià de Cultura, la coordinació de la Càtedra Joan Fuster i la Universitat de València, i la persona comissionada i comissionada adjunta per a la commemoració de l'Any Joan Fuster.
A més, s'ha creat un comité d'honor constituït per les Corts, el Ministeri de Cultura i Esport, el Consell Valencià de Cultura, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Universitat de València-Estudi General, la Xarxa Vives d'Universitats, l'Ajuntament de Sueca, la Institució Alfons el Magnànim, l'Institut d'Estudis Catalans, l'Institut Ramon Llull, la Biblioteca de Catalunya i els hereus de Joan Fuster.
«Cent de Fuster»
La Generalitat va presentar el 29 de desembre a l'IVAM la imatge de l'Any Fuster, obra de Dani Nebot, que inclou el lema «Cent de Fuster. País, paisatge, paisanatge 1922-2022», una frase «que va expressar Vicent Ventura, un dels amics de Fuster: "Cent de Fuster"», va assenyalar la directora general de Promoció Institucional, Fernanda Escribano.
Per la seua banda, l'artista va explicar que ha centrat el procés de creació de la imatge de Fuster en un «traç rotund i esquemàtic que identificara, al primer colp d'ull, el gest més representatiu del pensador valencià». Per això, «el resultat és una efígie que fixa el personatge i l'identifica socialment. Era important arribar a aquesta imatge icònica i sintetitzada en una línia única i connectada, que dibuixa l'univers d'una persona rellevant i universal, com les efígies que podem veure, per exemple, en les monedes des de temps immemorials».
La Generalitat i les entitats integrants del seu sector públic instrumental utilitzaran, en la papereria bàsica, comunicacions, suports publicitaris i altres elements identificatius, aquesta marca representativa de la commemoració.
Un pensador universal
La secretària de Cultura i Esport, Raquel Tamarit, va indicar durant l'acte que el 2022 es dedicaran activitats i projectes en col·laboració amb institucions i entitats per donar a conéixer «un dels intel·lectuals valencians més influents en la nostra manera de veure'ns i també un dels nostres pensadors més universals».
En aquest sentit, va remarcar que «encara hi ha molt de potencial de difusió, ja que Fuster no és un pensador aïllat, sinó que el seu punt de partida té unes arrels molt europeistes i durant la seua vida va mantindre una ferma connexió amb moviments i pensaments desenvolupats arreu d'Europa, que el fan ser també punt de referència internacional».
Finalment, el comissari de l'Any Joan Fuster, Francesc Pérez Moragón, va posar l'accent que la imatge «serà sinònim d'una major eficàcia en la visibilitat de l'obra d'un dels escriptors de major rellevància en les lletres valencianes de la segona meitat del segle XX» durant els pròxims 12 mesos.
A més, va anunciar que el primer acte de l'Any Fuster està previst per al 14 de gener, quan es presente a la capital de la Ribera Baixa el llibre Joan Fuster i Sueca.