Tal dia com hui del 1978 Sanchis Guarner va rebre un paquet bomba al seu domicili

per NLV

Efemèrides

Manuel Sanchis Guarner en l'Aplec del 25 d'Abril del 1981
Manuel Sanchis Guarner en l'Aplec del 25 d'Abril del 1981

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El 4 de desembre del 1978, dos dies abans del referèndum de la Constitució Espanyola, una caixa d'uns cinquanta centímetres d'ample per seixanta de llarg va arribar al domicili de Manuel Sanchis Guarner, a la plaça de Cánovas de València. El sospitós paquet -que contenia tres cartutxos de mig quilo de pólvora premsada amb metralla, suficient per causar grans danys materials i personals- fou entregat per un jove a la dona del professor, Rosa Cabanilles, que va suposar que es tractava d'un obsequi nadalenc, ja que estava embolicat amb paper d'una coneguda marca de torrons d'Alacant junt amb la nota «Feliz Navidad».

Tot i això, el professor Sanchis, quan va tornar a casa després d'assistir a un dinar amb l'alcalde de Castelló de la Plana, va sospitar del contingut del paquet. La falta de remitent i que el portador no haguera fet signar un rebut d'entrega el van fer reaccionar. Va obrir lleument la tapa de la caixa i va veure un parell de cables solts. Immediatament, va avisar al 091. Sanchis Guarner va esperar, però el temps passava i la policia no acudia. Van tardar més de tres quarts d'hora. Finalment, s'hi van presentar, van recollir el paquet i el van fer explotar en un solar pròxim a l'estadi de futbol del Llevant. 

Aquest atemptat es va relacionar amb el que es va dur a terme contra Joan Fuster pocs dies abans, quan un artefacte col·locat en una de les finestres de la planta baixa de casa seua a Sueca va fer explosió. Sengles atemptats contra la vida dels escriptors Manuel Sanchis Guarner i Joan Fuster, acusats de «pancatalanistes», amb artefactes explosius casolans van ser obra de persones vinculades a la ultradreta valenciana, en concret al Grup d'Acció Valencianista (GAV). 

El 1978, a la inestabilitat i conflictivitat pròpies de la Transició espanyola, s'hi va sumar l'anomenada Batalla de València, una disputa motivada per qüestions merament simbòliques: l'origen de la llengua dels valencians, la bandera (la senyera amb franja blava o sense) i el nom del territori (País Valencià davant de Regne de València). Una disputa que no es va entaular en fòrums de diàleg, sinó que va assolir un altíssim grau de violència als carrers, protagonitzada per grups anticatalanistes (els anomenats blaveros, defensors de la senyera amb franja blava i el secessionisme lingüístic), com ara el GAV, i grups ultradretans, com ara Fuerza Nueva. La llarga llista de pintades i trucades telefòniques amenaçadores, i els atacs contra persones, institucions i organitzacions de caràcter progressista i valencianista van culminar amb els atemptats contra Sanchis Guarner i Fuster, els més rellevants en el degoteig constant d'intimidacions i agressions contra llibreters i editors, mestres, cinemes, bars, gent de l'espectacle, escriptors, periodistes, sindicats, alguns sectors de l'església... tots aquells que propugnaven el diàleg social i la normalització del valencià.

Poc després, el desembre del 1981, Sanchis Guarner va morir a l'edat de 70 anys. De camí cap al cementiri, la comitiva fúnebre va poder contemplar una darrera pintada dedicada: «Sanchis Guarner, per fi has caigut».

 

Fonts: Jaime Millàs, «Un paquete con pólvora y metralla contra el lingüista Sanchís Guarner», El País, 1978 / Esperança Costa, «En la diana de los ultras. La violencia en la transición llegó a su cénit con los ataques a Joan Fuster y Sanchis Guarner», El País, 2013