Tal dia com hui del 1924 va nàixer Vicent Andrés Estellés a Burjassot

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 1924 va nàixer Vicent Andrés Estellés a Burjassot
Tal dia com hui del 1924 va nàixer Vicent Andrés Estellés a Burjassot

El 4 de setembre del 1924 el va nàixer a Burjassot (l’Horta Nord) Vicent Andrés Estellés, el fill del forner, el poeta valencià més universal.

Va estudiar periodisme a Madrid entre el 1942 i el 1945. Posteriorment, ja a València, va treballar al diari Jornada i, des del 1948, a Las Provincias, on va començar duent a terme tasques d'arxiu, crítica de llibres i de cinema i reportatges, i des del 1959 va ocupar el càrrec de redactor en cap. A més a més, també es feia càrrec diàriament de la secció Bon dia!, una simpàtica salutació als lectors, redactada en valencià, a partir d’un fet d’actualitat. El 1978, aprofitant una baixa per malaltia, va ser acomiadat per motius polítics, després d’haver-li concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

L’obra

Estellés és el poeta més prolífic de la nostra literatura, i malgrat la censura, i fins i tot la persecució, que va partir en certs moments de la seua vida va ser capaç de publicar més de trenta llibres de poesia, deu volums de la seua obra completa, una novel·la, set obres de teatre, que reuneix més de 60 llibres dedicats als nostres pobles i comarques. El Llibre de meravelles (1971) és una de les obres que li proporcionà més popularitat, segurament per la magnífica fotografia que ofereix de la València de postguerra, dominada per la fam i la por.

La seua obra ha estat traduïda a la majoria de les llengües europees, i també a altres com ara el japonés o el turc.     

Poesia i música

Són nombrosos els autors que han aprofitat els versos d’Estellés com a font d’inspiració musical, com ara Matilde Salvador o Manuel Palau. Però encara en són més els que han musicat els seus poemes —més de dos-cents—, la qual cosa ha contribuït enormement a la seua difusió. Autors com Paco Muñoz, M. del Mar Bonet, Lluís el Sifoner, o grups com Al Tall, Carraixet o El Pavesos han inclòs poemes d’Estellés en el seu repertori musical, però segurament fou Ovidi Montllor qui millor interpretà els versos del poeta de Burjassot.    

Els reconeixements oficials i populars

Des dels inicis de la seua trajectòria com a poeta, Estellés veié reconeguts els seus mèrits, bé en forma de premis com el de Cantonigròs el 1957, el de la Diputació de València el 1958 o l’Ausiàs March el 1966. Posteriorment rebé la Lletra d’Or el 1975, el premi Crítica Serra d’Or el 1975 i el 1978, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1978, la Creu de Sant Jordi el 1982, el Premi de les Lletres Valencianes el 1984 i, a títol pòstum, la Medalla d'Or en les Belles Arts del Ministeri de Cultura el 1993. Afegir només que l’any 2013 va estar nomenat l’Escriptor de l’any per part de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la qual cosa va propiciar l’organització de moltíssims actes d’homenatge.

Però els millors reconeixements a la vàlua de la seua obra han estat des de sempre els sorgits en molts pobles i ciutats d’arreu del País Valencià que han atorgat el nom del nostre poeta a carrers, places i avingudes. A més a més, des del 2010 se celebra al mes de setembre de cada any l’anomenada Festa Estellés en nombroses poblacions, on els admiradors del poeta es reuneixen per recitar versos i escoltar cançons. També, a les Trobades 2013, organitzades per Escola Valenciana, van ser milers les persones que van homenatjar la seua figura amb el lema «La veu del teu poble».

Per tant, són múltiples les facetes de Vicent Andrés Estellés, la de periodista, poeta, prosista, autor teatral..., però per damunt de totes n’hi ha una que en destaca, la de persona compromesa amb el seu País i amb la seua llengua. D’aquest compromís prové la necessitat d’escriure en l’idioma de la gent del carrer, una llengua postergada, amagada i perseguida pel franquisme; i d’uns temes que l’angunien i l’amoïnen, com ara l’amor, la mort, la manca de llibertat, la fam..., perquè són els que preocupen el seu poble. És per aquest motiu que la seua obra, especialment la poètica, arriba amb facilitat a tothom, perquè la seua és la veu més profunda de l’ànima dels ciutadans del seu País.

I és per tot això que nosaltres, els valencians actuals, els de la seua estimada València i els de tot el País Valencià, juntament amb balears i catalans, honorem la seua figura i el recordem en aquesta data.

 

Fonts: Josep Daniel Climent, «Vicent Andrés Estellés, la veu del poble», Nosaltres La Veu, 2020