Premis Maestrat Viu: la consciència de ser poble

L’ermita de Sant Pau d'Albocàsser trasllada calladament la seua història: l’edifici va acollir l’any 1933 la Colònia Escolar Valencianista, en la qual es van implicar diferents entitats valencianistes

per Alícia Coscollano Masip

Territori, Societat

La junta directiva de Maestrat Viu i els guardonats d'enguany| Foto: Alícia Coscollano Masip
La junta directiva de Maestrat Viu i els guardonats d'enguany| Foto: Alícia Coscollano Masip

Sota la resistència que transmeten els antics murs de la construcció de l’ermita de Sant Pau d'Albocàsser i la força magnètica que generen els paisatges del Maestrat, aquest dissabte ha tingut lloc el lliurament dels Premis Maestrat Viu 2021. La cerimònia ha girat al voltant d’aquest magnífic patrimoni arquitectònic, amb una estructura datada al voltant del 1590.

Cada edició de lliurament dels Premis comença, però, en iniciar el viatge cap a l'indret que és escollit anualment. Un trajecte que et permet endinsar-te i conèixer en profunditat un territori que ha sobreviscut al llarg dels temps entre una economia de destral, bancals d’oliveres i garrofers i muntanyes amb barrancs que connecten la mirada fins a horitzons d'innovació que mariden amb cura amb les arrels. L’entorn, per moments esquerp i en ocasions boscós, és la geografia humana del caràcter de la gent. Persones que conserven la llavor que conflueix i eclosiona en actes com el de dissabte, una festa que dignifica la llengua i cultura en punts de misticitat literària com l'ermita de Sant Pau. És en aquests moments que prens consciència de ser poble, i que continua tenint sentit que es vetlle la llarga nit en el ressò comú d’un murmuri familiar a cau d’orella. Un so que t’agermana.

Acte de lliurament dels Premis Maestrat Viu 2021 a Sant Pau d'Albocàsser |  Foto: ACM

Als peus de l’ermita, tot està a punt. Escenari i cadires amb la distància de seguretat en una època de pandèmia que ha afectat, com a tot el món cultural, actes de tot tipus. L’ermita trasllada calladament la seua història. L’edifici va acollir l’any 1933 la Colònia Escolar Valencianista, en la qual es van implicar entitats valencianistes, com ara la Societat Castellonenca de Cultura. Els immensos arbres monumentals han exercit de bressol vegetal de l’escenari i ens han regalat al llarg de la tarda una fina pluja de cotonet que ha atorgat instants de pura màgia estètica la vuitena edició. 

L’acte, conduït per la periodista Susanna Lliberós I el filòleg Josep Messeguer ha traslladat moments d’intensitat musical, de combat contra la desmemòria, de recuperació de tradicions empresarials, de protecció de territori, de programes pedagògics i de conservació de les terres davant macroprojectes que molts col·lectius de la zona van percebre com a predadors.

Els presentadors de l'acte, Josep Messeguer i Susanna Lliberós  |  Foto: MVG

En aquest marc dibuixat sobre sensacions compartides la veu de la cantant, guitarrista i compositora vinarossenca Esther Querol ha ofert diferents composicions al llarg de l’acte, amb cançons de collita pròpia incloses en el seu primer projecte musical, Les teues ales, com ara Lluny d’aquí i Monstres

Els Premis Maestrat Viu han unit en aquesta edició l’alquímia del patrimoni natural amb la literatura «bases que ens permeten surar en este camí revoltat que és la vida», com ha apuntat Lliberós, «tant és l’arrel d’una olivera com l’arrel d’un poema».

 

La cantant, guitarrista i compositora vinarossenca Esther Querol | ACM

Premis Maestrat Viu a la iniciativa anual: protecció del territori i la memòria

Així, el col·lectiu en defensa de la llengua i de la cultura Maestrat Viu ha premiat en la seua vuitena edició la tasca desenvolupada per la Plataforma No al Yellowstone Europeu. El motiu ha estat aconseguir aglutinar diferents entitats i persones en la defensa del desenvolupament rural de l’àrea interterritorial aragonesa, catalana i valenciana amb respecte pel medi natural. El guardó ha estat lliurat per Júlia Terol, membre de l’entitat, a Carlos Molina, representant de la Plataforma. Molina ha destacat que «del projecte queden brases» . Un macroprojecte d'inspiració juràssica que pretenia introduir fauna salvatge en paratges de les nostres comarques,  «la producció de fauna salvatge és un tema que cada cop veurem més», ha advertit Molina. La ramaderia del Maestrat va ser un dels primer sectors que es va oposar al macroprojecte, una posició frontal a la qual es van sumar altres entitats culturals i ecologistes de la zona. L’ensenyança de la unió contra el projecte segueix viva, «hem aprés a col·laborar per un objectiu comú».  

Júlia Terol lliura el premi a Carlos Molina, representant de la Plataforma No al Yellowstone Europeu | ACM

Una altra de les personalitats destacades dissabte a l’ermita de Sant Pau va ser Òscar Pérez Silvestre en la categoria individual, per l’obra d’investigació en història de la llengua, de la literatura i de l’ensenyament Josep Francesc Boix Senmartí. El mestre que estimava la natura i la poesia (1901-1933). Com a fet destacat, Boix Senmartí va ser un dels mestres que van participar en la trobada de l’any 1933 la Colònia Escolar Valencianista al  mateix indret en el qual s’atorgaven els premis, una circumstància que «arrodonia i tancava el cercle», segons Pérez, de tot l’itinerari del llibre. 

Òscar Pérez Silvestre rep el guardó en la categoria individual de mans de Casto Sorlí  |  ACM

Pérez ha recordat que Boix va morir, precisament, dos mesos després de la Colònia Escolar a conseqüència d’un accident. Tenia 32 anys. Posteriorment,  «arribaria la llarga dictadura». Com a anècdota, Pérez ha comentat que va poder conèixer la filla del mestre: va contactar amb ella a través d’un llistat telefònic. El volum ens descobreix, a més de documentació inèdita, el vessant més poètic del mestre. Pérez ha conclòs afirmant que «Sant Pau és un símbol», en una clara referència a la història que havia acollit l’espai. El guardó ha estat lliurat per Casto Sorlí. 

Premis Carles Salvador i Premi Pere Labèrnia: una llengua amb virtuts pedagògiques i projecció internacional

En aquesta vuitena edició, el jurat dels Premis Maestrat Viu ha volgut destacar la tasca de Joaquim Arnau Querol amb el Premi Carles Salvador. S’ha posat l’accent cultural al valor social de la ingent tasca científica, una feina pràcticament inabastable quant a pedagogia i divulgació que ha demostrat els beneficis de l’ensenyament-aprenentatge del català en els programes d’immersió i d’acollida de nouvinguts. En la trajectòria acadèmica de Joaquim Arnau es diferencien tres etapes, que estan clarament relacionades amb els períodes històrics del català en l’àmbit educatiu durant el darrer terç del segle XX i les primeres dècades del XXI. Arnau ha recordat que el Maestrat es un petit país dins d’un altre país, que «és una terra dura». També ha volgut dedicar un homenatge a dones «que avui ja no hi són. Dones que van estar collint olives amb fred i rosada i a més havien de preparar sopar i esmorzar». A més, Arnau ha remarcat la tasca d’un altre mestre, el vinarossenc Vicent Valles, «que va traduir tots els llibres de l'escola nova. No se li ha donat tota la importància que te».

El guardó ha estat lliurat per Vicent Sanç, i Arnau l’ha dedicat a totes les mestres i els mestres republicans del Maestrat.

Joaquim Arnau Querol amb el Premi Carles Salvador, lliurat per Vicent Sanz | ACM

D’altra banda, el Premi Pere Labèrnia 2021 ha guardonat l’esforç empresarial realitzat pels joves socis que conformen l’empresa Olis Cuquello, de la Jana. Un projecte que aglutina innovació i tradició en la producció d’un oli d’oliva de qualitat extra que té el valor afegit d’apostar pel patrimoni arbori i arquitectònic de la cruïlla catalana i valenciana. En representació de la jove empresa, Àlex Vilanova explicava el naixement i els objectius essencials del projecte. L’oli d’excel·lència, produït des de La Jana, ha aconseguit una projecció internacional, i s’exporta actualment a altres països d’arreu d’Europa i ha estat guardonat al Japó. L’última creació de l’empresa s’anomena Diferent, un oli que continua en la projecció de creixement i lideratge de les nostres comarques en l’àmbit gastronòmic de l’or líquid. Una aposta que s’etiqueta, a més, en valencià, per la qual cosa, l’empresa, a més de tenir cura de l’entorn i conreu de la terra, normalitza la llengua en el sector comercial. Olis Cuquello rebia el premi de mans de Sara Riera Sanz. 

Els socis de l’empresa Olis Cuquello reben el Premi Pere Labèrnia | ACM

Paraules de la presidència

Aquesta edició dels premis s’ha clos amb les paraules de la presidència. Pilar Marés ha volgut oferir una visió optimista del present i un propòsit ferm que conduïsca l’entitat i tot el que aquesta implica a un futur que es mira el Maestrat com a fet singular i únic dins del País Valencià. Marés ha dedicat un minut de record per a figures que ens han deixat aquest any, com ara l’entranyable i enyorat Ximo Bueno i l’autor benicarlando Josep Igual. 

La incorporació de gent jove a l’entitat dinamitza amb saba nova les artèries d’un territori que no és aliè als canvis, però que pretén mantenir allò essencial i identitari com una cola de contacte, una substància adhesiva, que continue en la llengua i la cultura com a elements primordials que continuen bombejant l’impuls elèctric d’un batec únic a les terres del Maestrat.  

La presidenta de Maestrat Viu, Pilar Marés | ACM

L’acte institucional de Maestrat Viu ha comptat amb el suport de diferents agents en aquesta vuitena edició, com ha recordat la presidenta de l’entitat, entre d’altres l’Ajuntament d’Albocàsser, o aquest mateix mitjà, Nosaltres La Veu

Jurat

En aquesta vuitena edició dels Premis Maestrat Viu, el jurat ha estat format per José Enrique Gargallo Gil, membre numerari de la Secció de Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans; Ramon Ferrer Navarro, president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; Natxo Badenes, president d’Escola Valenciana, Federació d’Entitats per la Llengua; Lluís Gimeno Betí, premi d’honor a la trajectòria personal Maestrat Viu 2020; Andreu Carapuig Fibla, en representació de Canal 56, premi d’honor a la trajectòria col·lectiva 2020; i Vicent Sanz Arnau, secretari de Maestrat Viu. 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací