Antivacunes

per Sebastià Carratalà

Cultura

'Triomf de la verola', segle XIX, autor desconegut
'Triomf de la verola', segle XIX, autor desconegut

El 1798, Edward Jenner, un metge rural britànic, publicava una investigació sobre les causes i els efectes de la vacuna de la verola o pigota. Una investigació que, dos anys abans, havia conclòs amb l’extracció de pus de les pústules de verola bovina d’una munyidora, seguint un mètode altament segur, i la inoculació del mateix al fill del seu jardiner amb la intenció d’immunitzar-lo. El fet que el xiquet només patira un poc de febre i no desenvolupara la malaltia validava la hipòtesi sobre la qual havia treballat. Malgrat això, de seguida va rebre nombrosos atacs furibunds de les autoritats eclesiàstiques i també d’una part de la comunitat científica. La vacunació s’estendria de mica en mica amb grans esforços al Regne Unit i a la resta d’Europa a pesar del rebuig d'aquests sectors  i d'altres més majoritaris. Davant d’un procediment nou, era lògic que moltes persones llegues en la matèria tingueren por de les febres, de les cicatrius que deixava la malaltia i, com no, de morir. 

 

C. Williams, 'Vacunació', 1802. Gravat

 C. Williams, 'Vacunació', 1802. Gravat

Alguns especialistes sostenen que, en bona mesura, els manifestants contra la vaccinació pertanyien a les classes baixes, atès que se sentien ciutadans de segona sense cap poder sobre el seu cos i no confiaven en les elits. Al segle XVIII, «una de les funcions de l’Estat, una funció no fonamental però important, consistia a garantir la salut física dels ciutadans», assenyala Michel Foucault (Estrategias del poder, 1994). Tanmateix, per a la medicina social, els miserables i els treballadors no eren prioritaris, ja que no es considerava que representaren cap perill per a la salut pública. En aquest àmbit, «el problema de la pobresa no es va convertir en una amenaça, en un risc, fins al segon terç del segle XIX», hi afirma. No obstant això, també molts il·lustrats s’oposaven a la inoculació.

 

'La vacuna morta en avortar el seu darrer monstre', segle XIX, autor desconegut

Aquesta oposició es basava en una sèrie de creences i supersticions que es van veure reflectides en nombroses il·lustracions de caire satíric. Un ésser fabulós i terrorífic, una mena de sirena deforme plena de grans contaminats, que és conduïda en un carro per doctors amb xeringues que perseguixen nens; una vaca monstruosa que uns facultatius amb banyes alimenten amb nadons; una altra vaca que avorta un home a causa del tractament dels galens…, són algunes de les imatges que circulaven arreu d’Europa. Les reaccions exagerades i absurdes contra les vacunes que mostren recorden inevitablement alguns dels mems que es difonen actualment per les xarxes socials amb la mateixa intenció. Si abans les protestes es duien a terme al carrer, en fulletons i en publicacions periòdiques, ara les queixes, les informacions falses i el proselitisme omplin l’espai virtual. Després de dos-cents anys, la comprensió de la immunologia i de l'eficàcia i seguretat dels vaccins encara és superada sovint per la propaganda dels moviments hostils, més fàcil d’assimilar que el complex discurs científic.

 

James Gillray,'The Cow-Pock or the Wonderful Effects of the New Inoculation!', 1802. Gravat acolorit a mà 

En The Cow-Pock or the Wonderful Effects of the New Inoculation! (1802), el dibuixant i gravador James Gillray (Chelsea, 1756 - Londres, 1815) hi va caricaturitzar una escena a l'Hospital de la Verola i la Inoculació de St. Pancras. A l’esquerra, a la porta, s’hi amuntonen pacients pobres que esperen el seu torn; al centre, al bell mig de la sala, asseguda en una butaca, una jove robusta fa cara d’espant mentre el metge (potser Jenner), amb posat impassible, sosté el seu braç dret i duu a terme una incisió a la part interior del colze amb un ganivet, i, darrere i a la dreta, homes i dones pateixen les greus conseqüències del tractament. Completament espaordits, contemplen com els ixen vaques petites de les extremitats, de la boca, de les anques, del nas, de les orelles… En primer terme, un xiquet malgirbat porta un poal amb l’etiqueta «Vacuna calenta de la vaca». A la paret, hi ha un quadre que representa l’adoració del vedell d’or.

 

George Cruikshank, 'The Cowpox Tragedy', 1812. Gravat acolorit a mà

El mateix ídol, el vedell d’or, també apareix en La tragèdia de la vacuna (1812), de George Cruikshank (Londres, 1792 - 1878), un aiguafort acolorit a mà dedicat a l’Associated Jennerain Cow Poxers of Gloster. El veiem, el vedell, damunt del fèretre de la «Vacuna de 12 anys» que porten al muscle en la processó fúnebre de l’escena principal. La comitiva està il·luminada per una mena de sol amb rostre humà que emet els raigs «Sentit comú», «Investigació sincera», «Raó», «Religió» i «Veritat». Uns raigs que esvaeixen els núvols foscos. Dalt, sota el filacteri amb la dedicatòria, un ase ajuda un home amb un rellotge d’arena al cap, una al·legoria del temps, a sacrificar amb una dalla una vaca en un altar amb la inscripció: «En memòria de la vacuna que va morir el primer d’abril!». Era un atac més contra la vaccinació i contra el Col·legi de Metges, que el 1806 havia informat fermament a favor del mètode i dels mèrits de Jenner. 

Unes imatges grotesques que, en essència, no difereixen gaire de les que els grups antivacunes difonen en l’actualitat. «En els darrers anys, totes aquestes idees s’associen a una disputa sobre la seguretat de la vaccinació que no s’alinea amb una classe social o un partit polític […] alimentada per una infinitat de celebritats i un subministrament inesgotable de mems incendiaris», adverteix Ashley Chase («The Anti-vaccination Movement: History, satire, and body politics», 2018). Unes idees difícils de combatre que posen tothom en perill.

 

La publicació d'aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 500 agermanades de la nova modalitat.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Fes-te agermanada ací