«El nostre alumnat és perfectament competent en castellà i en valencià sense necessitat de vehicular cap assignatura extra en castellà»

Oreto Trescolí Directora de l'IES Guadassuar

per Laura Talens

Llengua

Oreto Trescolí, directora de l'IES Guadassuar
Oreto Trescolí, directora de l'IES Guadassuar

L'aplicació de la Llei de Plurilingüisme als centres de secundària, prevista per al curs vinent, implica la desaparició de l'ensenyament en valencià tal com el coneixíem fins ara. Els Programes de Línia en Valencià (PEV) i, majoritàriament en castellà però d'incorporació progressiva al valencià (PIP), se substituiran per una sèrie de trams, amb major o menor percentatge de valencià, castellà o anglés. Centres de comarques valencianoparlants, històricament capdavanters en l'ensenyament en valencià, s'han plantat davant del decret, ja que implicarà una reducció considerable de matèries en valencià, en favor de l'anglés i del castellà. El manifest «Centres pel valencià» demana a la Conselleria una major flexibilitat en la distribució d'hores, a fi de poder garantir l'ensenyament en valencià i no haver d'oferir obligatòriament un 25% o un 35% d'hores vehiculades en castellà. Els signants afirmen que seria la mort de l'ensenyament en valencià i un colp dur per a la normalització lingüística d'una llengua amenaçada que necessita d'una especial protecció. 

El manifest «Centres pel valencià» va nàixer a la comarca de la Ribera a començaments de febrer. Però cada vegada s'hi estan adherint més centres d’arreu del País Valencià. Nosaltres La Veu publicà la llista dels primers IES que van  fer public el seu suport al manifest i el formulari d'adhesió, des del qual poden sumar-s’hi els centres on haja estat aprovat en claustre. 

Conversem amb Oreto Trescolí, directora de l'IES Guadassuar, molt implicada des del principi. 

Com afecta l'aplicació del decret de plurilingüisme a un IES com el de Guadassuar? Serà positiu o negatiu?

Afecta moltíssim perquè suposa que un centre d'ensenyament en valencià deixe de ser-ho, i el valencià a Guadassuar és un instrument de cohesió social grandíssim. La totalitat de població autòctona i immigrant a Guadassuar parla i treballa en valencià. Els nostres alumnes, tot i estudiar en valencià, quan acaben els seus estudis són perfectament competents en castellà i en valencià sense necessitat de vehicular cap assignatura extra en castellà, ja que la força dels mitjans de comunicació és cabdal. També l'alumnat estranger que ve en programes d'intercanvi quan acaba el curs parla perfectament valencià i castellà. És per això que per a complir amb la Llei de Plurilingüisme només ens caldria implementar el percentatge d'anglés i potser reforçar puntualment -com ja fem- la competència comunicativa oral en castellà. Però el valencià encara necessita suport perquè siga interioritzat com a llengua d'ús en registres acadèmics i formals. I això només passa en programes d'ensenyament en valencià. No oblidem que tenim molt present la situació de diglòssia que encara patim, en què el valencià s'usa per a registres col·loquials, però és el castellà la llengua predominant en àmbits formals.

Què penses del manifest «Centres pel valencià» que, ara com ara, ja han firmat més de 70 centres educatius de tot el País Valencià? Crec que la idea va nàixer a la Ribera i el teu centre s'ha implicat des del començament. 

En realitat la redacció del manifest va sorgir de l'IES Guadassuar, arran de reunir-nos la direcció del centre i els diferents departaments per vore com aplicàvem els percentatges marcats per la llei. Llavors ens trobàrem que cap departament estava disposat a vehicular en castellà les seues assignatures. Jo mateixa vaig contactar amb els directors dels centres del voltant per traslladar-los la nostra situació i per vore si tenien una casuística semblant. De seguida s'hi afegiren els directors dels instituts de Sollana, Carlet, Sueca i Almussafes, i començàrem a escampar la proposta a altres centres coneguts. Bellreguard, Algemesí, Cullera, Carcaixent, la Pobla Llarga, Càrcer, Alzira..., i a partir d’ací començaren a multiplicar-se les adhesions de centres que s'hi havien assabentat a través de les xarxes o d'altres centres. Ens hem sorprés molt gratament de saber que n'érem tants compartint inquietuds i realitats.

El manifest naix de la necessitat de traslladar a la Conselleria la sensació de tristesa que ens envaeix als centres que hem lluitat per la normalització del valencià en tots els àmbits quan veiem que el PEPLI suposa un retrocés en els drets lingüístics dels valencianoparlants, ja que per a complir amb la Llei pel que fa a la competència en castellà i valencià, a nosaltres no ens cal fer res més que el que ja fem, perquè el nostre alumnat és perfectament competent en ambdues llengües oficials. En canvi, pensem que els centres castellanoparlants no garanteixen aquest bilingüisme. En el fons, hi ha la sensació que la llengua minoritzada -en aquest cas, el valencià- és la que realment necessita de programes que aposten pel seu foment, ús i normalització. El castellà està sobradament consolidat en tots els territoris. Ens sentim discriminats respecte als centres castellanoparlants que sí que tracten de minimitzar l'impacte del valencià, mentre els valencianoparlants implementarem l'ús del castellà a les aules com abans de l'aparició de les línies en valencià, sense fer-nos cap falta. Volem insistir que els drets costen molt d'aconseguir, i en canvi, es poden perdre molt fàcilment. I açò ho hem de tindre molt en compte.

Quina hauria de ser la rectificació de la Conselleria?

Jo pense que la Conselleria hauria de valorar l'impacte que aquesta Llei tindrà en la totalitat del territori i també la realitat sociolingüística de cadascun dels centres, sempre tenint en compte que la llengua que necessita suport afegit per part de l'Administració és en tot cas el valencià, com a llengua minoritzada. A més a més, tots hauríem de comptar amb les mateixes facilitats, els castellanoparlants i els valencianoparlants, a l'hora d'elaborar els nostres projectes lingüístics de centre per tal de garantir que tot l'alumnat valencià siga competent, en acabar els estudis, en ambdues llengües. En cas contrari, ens trobem que els únics que realment són bilingües som els valencianoparlants. El castellà, com a llengua dominant en tot el territori espanyol, comporta un monolingüisme que fa prescindir del valencià i que amenaça, per tant, la seua supervivència a mitjà i  a llarg termini.

A hores d'ara, el manifest «Centres pel valencià» ha eixit de la comarca de la Ribera. Ja s'hi han sumat instituts de les comarques de l'Alcoià, el Comtat, la Vall d'Albaida i les Marines. I en altres centres, estan pendents de votar-lo en claustre. Organitzacions sindicals, com ara l'STEPV; i entitats cíviques, com Escola Valenciana, s'han manifestat a favor del manifest. La pilota és a la teulada de la Conselleria que dirigeixen el secretari autonòmic d'Educació, Miguel Soler, del PSPV-PSOE, i el conseller Vicent Marzà, de Compromís.

 

La publicació d'aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 600 agermanades.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Agermana't ací